01 de setembre 2017

PER QUÈ ELS INSECTES FAN LA METAMORFOSI?


La majoria d’insectes experimenten un procés de transformació al llarg del seu desenvolupament amb el fi d’assolir la fase adulta o imaginal (p.e. les papallones). Aquest procés rep el nom de metamorfosi, encara que el seu origen es diferencia força de la metamorfosi que duen a terme els amfibis. Ara bé: t’has preguntat algun cop el perquè d’aquesta transformació? Quin és el sentit i l’origen de la metamorfosi dels insectes?
Aprèn sobre els diferents tipus de metamorfosi, el seu origen i funció al llarg d’aquest article.
La metamorfosi és un procés biològic mitjançant el qual els organismes es desenvolupen des del moment del seu naixement fins a l’adultesa, passant per més o menys estadis juvenils, per mitjà de grans transformacions i/o remodelacions corporals (tant fisiològiques com estructurals).

Hi ha molts grups d’animals que es desenvolupen mitjançant aquest procés, encara que la majoria no comparteix l’origen ni la natura de les seves transformacions. Així doncs, mentre que la metamorfosi dels amfibis té lloc gràcies a la remodelació de teixits ja existents al cos del juvenil, als insectes aquesta té lloc per mitjà de la ruptura dels teixits larvals i per l’aparició de grups de cèl·lules totalment noves.

L’ècdisi o muda

Per entendre millor el procés de metamorfosi dels insectes, primer hem de parlar sobre la muda: què és la muda i per què és tan important pels insectes i pels artròpodes en general?

Tots els animals regeneren d’alguna forma els seus teixits més superficials, és a dir, aquells que es troben en contacte amb el medi i que els protegeixen de les agressions externes. Els mamífers recanviem periòdicament les cèl·lules epidèrmiques; molts rèptils muden la pell amb freqüència; però, i els artròpodes?

Els artròpodes, grup que inclou els hexàpodes (el qual, al seu torn, inclou els insectes), estan recoberts externament d’un exosquelet més o menys endurit. A diferència de les capes externes d’altres animals, l’exosquelet no es desprèn progressivament, i la seva manca d’elasticitat limita el creixement de l’organisme. D’aquesta manera, a mesura que creixen aquest element esdevé una barrera que limita la seva mida, motiu pel qual han d’esquinçar-lo i desfer-se’n per continuar creixent. Aquest procés de muda a salts rep el nom d’ècdisi, i és propi dels ecdisozous (artròpodes i nematodes).

Tots els hexàpodes fan la metamorfosi?

La resposta és NO, tot i que cal aprofundir més en aquesta idea.
Tots els hexàpodes muden per poder créixer, però no tots experimenten canvis radicals per assolir l’adultesa, moment en què podran reproduir-se. Així doncs, podríem dividir els hexàpodes en dos grans grups:

HEXÀPODES AMETÀBOLS (sense metamorfosi)
Grup que inclou als tradicionalment coneguts com a Apterygota o hexàpodes sense ales (hexàpodes no insectes –proturs, diplurs i col·lèmbols- i insectes àpters com els Zygentoma o clàssicament coneguts com a Thysanura –p.e. peixets de plata o lepismes-) i als Pterygota o insectes alats que han perdut les ales secundàriament.

Atès que no tenen ales, les fases juvenils dels hexàpodes ametàbols quasi no es diferencien anatòmicament de la fase adulta (donat que totes les fases del cicle vital són àpteres). Així doncs, el desenvolupament juvenil és més simple i la seva anatomia no pateix grans canvis per assolir la constitució de l’adult; és a dir, no hi ha metamorfosi. Aquest desenvolupament també rep el nom de desenvolupament directe.

Els hexàpodes ametàbols poden mudar desenes de cops al llarg del seu creixement (fins a 50 mudes en els peixets de plata), inclús un cop assolida la maduresa sexual.

INSECTES QUE FAN LA METAMORFOSI

Tots els insectes amb ales o Pterygota (excepte aquells que les perden secundàriament).

A diferència dels anteriors, les fases juvenils sí es diferencien físicament de la fase adulta, i després de diverses mudes de creixement successives experimenten una darrera muda o transformació que dóna lloc a l’adult alat totalment madur, capaç de reproduir-se. Un cop assolida la maduresa, aquests insectes no tornen a mudar.

Tipus de metamorfosi en els insectes

Així doncs, únicament els insectes Pterygota pateixen un procés de metamorfosi pròpiament dit, gràcies al qual adquireixen les ales a més d’assolir la maduresa sexual. Ara bé, no tots aquests insectes es transformen de la mateixa forma.

Existeixen, essencialment, dos tipus de metamorfosi: l’hemimetàbola (simple o incompleta) i l’holometàbola (complexa o completa). Quines són les seves diferències?

Metamorfosi hemimetábola

En la metamorfosi simple, incompleta o hemimetàbola, els juvenils passen per diverses mudes successives fins assolir l’etapa adulta o imaginal sense que això suposi passar per un estadi d’inactivitat (pupa) i sense deixar mai d’alimentar-se.

En el moment de néixer, la cria ja rep el nom de nimfa, la qual s’assembla força a l’adult però sense presentar encara ales ni òrgans sexuals. Normalment, les fases nimfals i l’adult no comparteixen aliment ni hàbitat, és a dir, ocupen nínxols ecològics totalment diferents; de fet, en moltes ocasions les nimfes són aquàtiques i, un cop assolida la maduresa, passen a viure a terra ferma (p.e. efímeres).

En aquest tipus de metamorfosi, les nimfes duen a terme diverses mudes de creixement gràcies a les quals es van formant les ales progressivament. Finalment, la nimfa realitza la darrera muda, després de la qual sorgeix l’organisme adult capaç de reproduir-se i amb les ales plenament formades.

Aquests insectes reben el nom d’exopterigots (del llatí exo-: “fora” + pteron = “ales”), ja que les ales es desenvolupen a la part exterior del cos de forma progressiva i visible.

Metamorfosi holometábola

És el tipus més radical de metamorfosi en els insectes i, probablement, el més conegut per tots nosaltres. Un dels exemples més típics és el dels lepidòpters (papallones i arnes), però també són holometàbols els coleòpters (escarabats), els himenòpters (abelles, vespes i formigues) i els dípters (mosques i mosquits).

En el procés de metamorfosi complexa, completa o holometàbola, els insectes neixen en forma de larva, una fase prematura de l’organisme en desenvolupament que s’allunya molt morfològicament i fisiològica de la fase adulta i que, com en el cas anterior, no comparteix hàbitat ni aliment amb els adults. Aquestes larves creixen, com les nimfes de la metamorfosi hemimetàbola, mitjançant mudes successives fins a assolir la mida suficient per fer la metamorfosi pròpiament dita, moment en què duen a terme la seva darrera muda.

En tenir lloc la darrera fase larvària, aquesta entra normalment en un estadi d’inactivitat, durant el qual deixa d’alimentar-se i roman immòbil; aquesta fase rep el nom d’estadi pupal (en el qual es forma la pupa, o crisàlide en el cas de les papallones). De vegades, en finalitzar aquesta fase els organismes ja comencen a assemblar-se força més a l’adult degut a les reorganitzacions estructurals que tenen lloc a nivell anatòmic i a l’aparició de nous òrgans i teixits.

Un cop finalitzat el procés de transformació, l’organisme es reactiva i adquireix definitivament la seva forma adulta sexualment madura i unes ales plenament formades.

Així com en els hemimetàbols l’aparició de les ales és un procés apreciable al llarg de tot el seu desenvolupament, en els holometàbols aquestes es formen a l’interior del cos i comencen a ésser visibles generalment al final de la fase de pupa. És per això que també reben el nom d’endopterigots (del llatí endo-= “dins” + pteron = “ales”).

Origen i funció de la metamorfosi en els insectes

Origen: el registre fòssil

Els insectes són, com ja vam comentar en articles anteriors, uns dels animals amb més èxit evolutiu. Entre un 40% i un 60% de totes les espècies d’insectes són holometàboles (metamorfosi completa), de manera que podem deduir que la holometabòlia és un fenomen que ha estat seleccionat positivament; de fet, els registres suggereixen que la holometabòlia sorgí únicament un cop, de manera que tots els insectes holometàbols provindrien del mateix ancestre.

Segons aquestes dades, els insectes sense ales o Apterygota primitius i els primers insectes alats eren ametàbols; posteriorment, durant el Carbonífer i el Pèrmic (300MA) tots els insectes amb ales o Pterygota ja presentaven un inici d’hemimetabòlia (metamorfosi parcial); per últim, els primers insectes considerats holometàbols aparegueren segurament durant el Pèrmic (280MA).

Quina podria ser la raó d’aquesta selecció positiva?

Si us enrecordeu, en apartat anteriors parlàvem sobre les diferents fonts d’alimentació i hàbitat de les fases juvenils i dels adults; el fet que en diferents fases d’un mateix cicle vital s’explotin recursos diferents evitaria la competició intraespecífica (competició pels recursos entre organismes d’una mateixa espècie). Aquest fet suposaria un avantatge enorme per tots aquests organismes, motiu pel qual el desenvolupament holometàbol, que es caracteritza per la successió de fases molt diferenciades, podria haver gaudit de major èxit que el desenvolupament hemimetàbol i, òbviament, que l’ametàbol o directe.

Així doncs, podem dir que el sentit funcional principal de la metamorfosi seria minimitzar la competència intraespecífica pels recursos. Però encara n’hi ha més: com més especialitzades siguin les diferents fases d’un insecte, major serà la probabilitat d’explotar més i millor els recursos. A les formes paràsites, per exemple, les diferències entre les diferents fases tendeixen a ser grans, doncs les difícils condicions a les que s’enfronten (p.e. condicions internes del cos de l’hostatger) requereixen d’una gran especialització en cada moment.

Per tant, així com l’aparició de les ales va promoure l’expansió i diversificació dels insectes arreu del món, la metamorfosi podria haver actuat com a motor diversificador, atès que augmenta la capacitat per explotar més i millor els recursos.

Irene Lobato Vila

REFERÈNCIES

  Apunts de l’assignatura “Ampliació de Zoologia” cursada al 2012 durant els estudis de Biologia Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Imatge de portada de Steve Greer Photography.

30 de juliol 2017

THE SMALL HIVE BEETLE

The Small Hive Beetle, Aethina tumida Murray 


This is the most up to date and recent book about the Small Hive Beetle highlighting the danger that they pose to honeybees and suggesting some control methods.

The importance of the role played by honey bee pests in the world is becom­ing more recognized each year, not only because of attention given to the pest species, such as the varroa mite and small hive beetle, but also because of the increasing realization that honey bees are extremely valuable to nature and humanity.

The purpose of this book is to familiarise the beekeeping public with a new honey bee pest, the small hive beetle, Aethina tumida Murray. The small hive beetle is native to Sub-Saharan Africa where it is known as a minor honey bee pest. Since 1996, the small hive beetle has become an invasive pest as introductions have been recorded in five continents other than its native Africa including Asia, Australia, Europe, North America, and South America. Additional introductions to other regions of the world and further spread of the beetle in newly invaded countries are expected.
 

Wm. Michael Hood is Professor Emeritus of Entomology, Emeritus College, Clemson University, South Carolina, USA.

CONTENTS:

  • Preface by the Author
  • Acknowledgements
  • Other Beetle Species Found in Honey Bee Colonies 
  • History of the Small Hive Beetle 
  • Biology 
  • Genetic Diversity 
  • Economic Importance 
  • Control: 
    • Preventive Measures - Invasive Pathways 
    • Preventive Cultural Practices for the Beekeeper
    • Acceptable Pest Levels
    • Minimum Manipulation
    • Monitoring Practices on a Large Scale
    • Monitoring Practices for the Beekeeper 
    • Genetic Control 
    • Mechanical Control 
    • Physical Control
    • Biological Control 
    • Chemical Control 
  • Summary 
  • Top 20 Small Hive Beetle Management Recommendations 
  • References
  • List of Figures
  • About the Author
Nothern Bee Books

20 de juliol 2017

ABEILLES & PESTICIDES

La bataille fait rage sur l’interdiction des pesticides tueurs d’abeilles, et contrairement à ce qu’on aurait pu penser avec le vote des parlementaires français l’année dernière…rien n’est encore gagné !
Il se pourrait que la Commission européenne, pressée par les lobbies, sabote l’interdiction en France. Tout vous est expliqué plus en détails ici >>> Interdiction des néonicotinoïdes en France : attention danger !
Ici chez POLLINIS, toute l’équipe est sur le pont pour sauver l’interdiction que nous avons obtenue de haute lutte !
Mais pas seulement : on le sait, convaincre les décideurs politiques de prendre des mesures fortes pour sauver les abeilles et la nature, avec de l’autre côté les lobbies qui utilisent tous les moyens à leur disposition pour pousser dans l’autre sens, cela peut prendre encore des mois, voire des années.
Ce sont des années que les abeilles n’ont pas : chaque mois, de nouveaux rapports alarmants font état de la disparition incontrôlée des abeilles et des pollinisateurs sauvages.
Il faut les mettre à l’abri, sans attendre !
C’est ce à quoi travaille également notre équipe : je vous invite à en découvrir plus
Nous allons continuer tout ce travail de sauvetage des pollinisateurs tant que les pouvoirs publics ne sont pas décidés à arrêter le massacre !
POLLINIS est une association entièrement indépendante, qui refuse toute subvention publique ou de grosses entreprises. C’est cette indépendance financière qui nous permet de nous lever vent debout contre chaque nouvelle attaque de l’agrochimie sur les abeilles, et de dénoncer lorsque c’est le cas les connivences insupportables entre l’industrie et les institutions politiques ou sanitaires censées nous protéger.
Imaginez comme nous leur devrions leur manger dans la main, si nous devions attendre de leur part des subventions pour survivre et faire notre travail !...
POLLINIS ne se finance que grâce aux dons de ses membres, investis à 100 % dans la bataille pour la préservation des abeilles et des pollinisateurs.
C’est grâce à eux, et à leur engagement sans faille à nos côtés, que nous pouvons déjouer dans l’œuf chaque nouvelle attaque de l’agrochimie sur les pollinisateurs et la nature, mener le contre-lobbying auprès des parlementaires et des institutions européennes pour barrer la route aux puissants lobbies de l’industrie, et soutenir et encourager des projets qui permettent la sauvegarde immédiate des pollinisateurs, et proposent des solutions pérennes pour leur préservation.
Pour soutenir, vous aussi, notre travail pour défendre et préserver les abeilles et pollinisateurs, il vous suffit de remplir le formulaire de don sécurisé que vous trouverez en page 3 de notre bulletin d’information.
Un grand merci par avance pour votre soutien, et bonne lecture !
Bien cordialement,
Nicolas Laarman
Délégué général

05 de juliol 2017

LA VARROASI

A continuació podeu visitar els meus apunts sobre la varroasi, tot fent referència a la seva etiologia, epidemiologia, simptomatologia, diagnòstic i tractament.

www.apicesteve.cat

GREENPEACE RECLAMA A LA MINISTRA TEJERINA QUE PROTEGEIXI LES ABELLES


Activistes de Greenpeace i representants de diferents organitzacions d'apicultors han entregat 400.000 firmes a la ministra d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, per què doni suport a Brussel·les a la prohibició d'insecticides neonicotinoides per protegir les abelles i altres insectes pol·linitzadors.
Aquest dimecres la Comissió Europea discuteix la prohibició de tres plaguicides que segons Greenpeace "posen en risc" les poblacions d'insectes pol·linitzadors.
Els plaguicides en qüestió són l'imidacloprid, clothianidin i el thiamethoxam. El responsable de Greenpeace a Espanya, Luís Ferreirim, alerta del perill d'utilitzar-los en l'agricultura.
"La ciència és taxativa, els neocotinoides són altament perillosos per a les abelles i altres espècies i el govern espanyol ha de defensar la prohibició d'aquests insecticides."
Espanya és un dels principals productors de mel però l'organització ecologista critica que no tingui una actitud més activa en la seva defensa.
Greenpeace argumenta que els insectes pol·linitzadors fan una feina imprescindible en la producció d'aliments perquè 9 de cada 10 flors necessiten un insecte que les pol·linitzi. I assegura que el 70% dels principals cultius que es consumeixen a Espanya depenen d'ells.
Per això, una vintena de voluntaris i representant del sector han fet una acció davant del ministeri d'Agricultura amb ruscos, abelles mortes i crespons negres per denunciar les conseqüències dels pesticides en aquests insectes.
També han entregat un kid de pol·linització per explicar que si no es prenen mesures urgents seran les persones les que hauran de fer la pol·linització.
Greenpeace reclama la prohibició dels plaguicides perillosos i el suport a l'agricultura ecològica.

NOVA PROVA QUE ELS PESTICIDES FAN DISMINUIR LES POBLACIONS D'ABELLES


Que les poblacions d'abelles arreu del món estan disminuint és un fet ben acceptat. Sobre les causes, hi ha més discrepàncies. N'hi ha diverses: la urbanització, que fa perdre terreny als camps i elimina ecosistemes, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l'ús de pesticides. Els organismes que n'haurien de prohibir o regular l'ús afirmen que no hi ha prou estudis concloents.
Ara ja en tenen un més. Investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb científics d'Itàlia i Polònia, han analitzat l'efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i del neonicotinoide clotianidina i han publicat les conclusions a la revista "Pest Management Science".
Segons Jordi Bosch, un dels autors, "és important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp per trobar un resultat realista de com les afecten els productes químics". Alguns estudis han estat criticats perquè se sotmetia els insectes a quantitats molt elevades dels pesticides.
En l'estudi es van comparar els efectes en l'abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d'abella silvestre (Osmia bicornis). Els resultats indiquen que, en les dosis utilitzades i per separat, no es produeix toxicitat. Però quan l'abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa, amb un impacte molt superior al que pateixen les altres dues espècies. Això posa l'atenció no només en l'efecte d'algunes substàncies per separat, sinó en la incidència que poden tenir quan se'n combina l'ús.
Un altre investigador del CREAF, Anselm Rodrigo, ressalta que la mortalitat no és l'únic efecte negatiu destacable i que també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. "Per exemple --explica--, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això fa que orientin menys companyes, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors i, per tant, siguin menys productives."
Un altre fet que destaquen els dos investigadors és que centrar l'alarma en les abelles de la mel és un error. Si bé en alguns països n'han disminuït les poblacions, no estan en perill a nivell mundial. En canvi, les abelles silvestres sí que pateixen un fort declivi. No produeixen mel, però tenen un paper bàsic en la pol·linització i en la productivitat dels camps agrícoles. A més, això acaba fent disminuir la biodiversitat.
Com que els pesticides neonicotinoides persisteixen al sòl, cal pensar que poden arribar als aqüífers o a l'aire, i acabar afectant la salut humana. Per això, segons els investigadors, cal "canviar l'agricultura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis dels ecosistemes".

10 de juny 2017

SALVEMOS LAS ABEJAS


Todavía hay autorizados más de 300 productos peligrosos para las abejas

Gracias a las miles de firmas en toda Europa a favor de las abejas, ya son cuatro los insecticidas tóxicos prohibidos. Sin embargo, son prohibiciones parciales. Este año la Unión Europea tendrá que decidir si prohibir totalmente estos insecticidas. Ahora la pelota está en el tejado de los Estados miembros como España. Por eso te pedimos que firmes para exigir al Gobierno español que:
  • Apoye la prohibición total del imidacloprid, la clotianidina y el tiametoxam
  • Asegure que se evalúa adecuadamente el riesgo que suponen todos los demás plaguicidas químicos para las abejas y otros polinizadores y se prohíban todos aquellos que sean peligrosos
  • Desarrolle un plan de acción integral para proteger a las abejas y demás polinizadores y establezca una hoja de ruta para incrementar a 7,6 millones de hectáreas la superficie dedicada a la agricultura ecológica en 2020.
De las acciones de hoy dependen las generaciones futuras de humanos y demás especies. ¡Firma para pedir a las autoridades españolas que protejan a las abejas!