Diagnosi: és una
malaltia amb un diagnòstic complicat, doncs alguns símptomes o bé no es
presenten, o per altra banda es poden relacionar amb altres patologies. És per
això que caldrà realitzar un diagnòstic laboratorial que sigui diferencial
d’aquesta malaltia respecte de la virosi i de l’acariosi. A partir dels
aparells digestius de 60 abelles, es realitzarà la identificació i
quantificació de les espores presents (Puerta i col., 2001).
Tractament: en el
mercat no existeixen productes prou eficients, fet que obligarà a l’apicultor a
seguir una pautes de maneig. Les arnes afectades seran separades de la resta i
a continuació realitzarem un traspàs de les abelles a una arna desinfectada.
Aquesta malaltia no afecta a la cria, per tant mantindrem els seus quadres excepte
en els casos que es detecti una cria alterada i una cera excessivament
ennegrida. Les arnes afectades rebran unes aportacions energètiques d’acord amb
els requisits que marca el programa d’alimentació detallat en aquest Programa
Sanitari.
La catalogació d’aquesta
patologia com a malaltia infecciosa obligarà a l’apicultor a seguir
escrupolosament les pautes exposades en els programes de quarantena,
d’eradicació d’abelles i de desinfecció d’arnes i materials
implicats en l’exploració i tractament de les arnes infectades.
Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat
Foto: scientificbeekeeping.com
