Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ECOLOGIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ECOLOGIA. Mostrar tots els missatges

17 de febrer 2023

FRENAR LA MASSACRE DE PAPALLONES I ABELLES


El pla de Brussel·les per frenar la massacre de papallones i abelles

Els insectes pol·linitzadors, que són imprescindibles per a la reproducció del 80% dels cultius, s'han reduït un 75% en 25 anys

La Unió Europea assegura que una de cada tres espècies de papallones, abelles o mosques –entre d'altres– està a punt de desaparèixer, i, segons un estudi publicat a la revista científica Plus One, la biomassa d'aquests insectes s'ha reduït un 75% en els últims 25 anys. Aquests insectes no només són imprescindibles per a la reproducció de gairebé el 90% de les plantes silvestres, sinó també per a un 80% de les dels cultius i, per tant, per a la seguretat alimentària d'Europa. Per això, Brussel·les ha presentat una nova normativa que pretén revertir aquesta tendència des d'avui fins al 2030. "Els pol·linitzadors necessiten més protecció, sense ells les nostres dietes i els nostres grangers serien molt més pobres", alertava el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, en la presentació de la nova iniciativa.

En primer lloc, la Comissió Europea vol crear plans de conservació específics per a les espècies més amenaçades, crear una mena de corredors ecològics per insectes i potenciar la presència dels pol·linitzadors a les zones urbanes. En aquest sentit, Jordi Bosch, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), diu que una de les causes principals d'aquest declivi són els canvis d'usos del sòl. "Quan s'agafa una zona natural i l'urbanitzem o la convertim en conreus estem alterant l'hàbitat d'aquests insectes i provoquem una reducció del seu menjar", explica Bosch. D'altra banda, Brussel·les vol incloure en la política agrària comuna (PAC) més suport als agricultors per potenciar cultius "amigables" amb els pol·linitzadors. "L'agricultura intensiva utilitza molts plaguicides i insecticides, i això, esclar, té un impacte molt important en els entorns on viuen aquests animals", evidencia Bosch.

09 de gener 2023

LES ABELLES VIUEN LA MEITAT DE TEMPS

 

Les abelles de la mel viuen ara la meitat que fa mig segle. Un experiment actual i la revisió d'estudis anteriors així ho apunten. I la dada, si bé es refereix a abelles en captivitat al laboratori, encaixa amb altres que s'han recollit a la natura els darrers anys.

L'estudi l'han fet Anthony Nearman i Dennis van Engelsdorp, de la Universitat de Maryland, i s'ha publicat a Science Advances.

L'objectiu inicial de la recerca era estudiar com afectava la longevitat de l'abella de la mel, "Apis mellifera", el fet de proporcionar-li diversos tipus d'aigua, com ara destil·lada, destil·lada amb afegit de sal o de l'aixeta.

Els autors van voler comparar les dades obtingudes, i quan van buscar informació sobre recerques semblants van constatar que en un ambient controlat de laboratori les abelles adultes vivien, cap al 1970, una mitjana de 34,3 dies i que ara viuen 17,7 dies.

A més, varen trobar que la tendència també es corresponia amb el declivi de la quantitat mitjana de mel produïda en aquestes cinc dècades.

Els investigadors van aplicar després un model informàtic anomenat Beehave per comprendre la relació entre la vida de les abelles i l'èxit de les colònies. I van constatar que aquesta reducció a la meitat del temps de vida comportava una pèrdua del 33% de les colònies. Uns resultats que concorden força amb el que els apicultors han observat els darrers anys.

El següent pas era intentar esbrinar-ne les causes. En aquest cas concret, que fossin els pesticides es va descartar, perquè en les abelles utilitzades a l'estudi no es veien signes d'aquesta exposició.

Una hipòtesi és que la disminució del temps de vida respongui a causes genètiques. Els autors expliquen que els patògens i paràsits que afecten abelles adultes s'acumulen també en la població.

Si les abelles viuen menys, també es produeixen menys malalties. I tot i que això acaba sent negatiu, pot ser que, de manera inconscient, s'hagin anat seleccionant les abelles amb vides més curtes perquè a les colònies es detectaven menys malalties.

Això pot tenir la seva part positiva, perquè si la hipòtesi genètica és certa, es pot fer una selecció a la inversa i anar creant colònies d'abelles amb vides més llargues.

Amenaces per als insectes en general

Però això no descarta que hi hagi altres causes que afecten les poblacions d'abelles des de fa anys. Una és l'impacte dels plaguicides, com han demostrat diversos estudis.

També es pot deure a més prevalença de certes malalties, com la provocada pel virus de les ales deformes, més comuna ara que fa mig segle. Les causes poden ser diverses, però en tot cas estan afectant de manera important les seves poblacions i això té un impacte directe en la producció d'aliments i en la salut dels ecosistemes.

I el problema es fa extensiu a molts altres insectes. Així ho ha denunciat a la revista Ecological Monographs un ampli equip de científics, encapçalats per Jeffrey A. Harvey, de l'Institut Neerlandès d'Ecologia.

Els autors recorden que les darreres dècades han augmentat les proves del declivi de moltes espècies d'insectes, tant en climes tropicals com temperats.

Si bé un dels factors importants és l'escalfament global provocat per les activitats humanes, els autors també afirmen que no es pot reduir a una sola causa, i cal afegir-hi la pèrdua d'hàbitats i la seva fragmentació, la contaminació, les espècies invasores i molts altres canvis, lligats també a l'activitat humana.

Però l'escalfament global pot amplificar i agreujar els efectes provocats per altres factors. Així, citen estudis que mostren l'impacte combinat del canvi climàtic i la intensificació de l'agricultura.

La pèrdua d'insectes també té impacte en altres espècies, com ara ocells insectívors, que els tenen com aliment. I destaca també que protegir les poblacions tindria impacte positiu per als humans:

"Conservant les comunitats d'insectes i restaurant el balanç ecològic en els paisatges agrícoles, millorarà el benestar humà, i d'aquí derivaran molts altres beneficis socials."

Què hi podem fer?

Segons els autors, si bé els factors més importants s'han de corregir amb grans mesures preses per les administracions, en l'àmbit personal també es poden dur a terme accions a petita escala que serien importants per a la conservació dels insectes.

Així, tenint en compte que la majoria de persones viuen en ciutats, proposen solucions de baix cost i afirmen que les mesures preses al jardí, qui en tingui, però fins i tot en un balcó o a l'ampit d'una finestra poden ser rellevants.

Un dels elements bàsics a tenir en compte és la tria de les plantes. Segons els autors, una barreja molt diversa de plantes autòctones proporciona un hàbitat heterogeni que ajuda a les interaccions dels insectes amb les plantes.

Expliquen que s'han d'evitar plantes cultivades, perquè sovint proporcionen pocs elements nutritius als insectes. Sembla que els pol·linitzadors, diuen, "prefereixen jardins fets sobretot de plantes autòctones amb poques espècies exòtiques".

El biòleg Juan Carlos Guix, coordinador del Projecte Neopangea i membre de l'Alliance of World Scientists, explica al 324.cat que una possibilitat són els anomenats "hotels d'insectes", dels quals a Catalunya n'hi ha diversos, com ara al Jardí Botànic de Barcelona, que forma part del Museu de Ciències Naturals i on es fan jornades per ensenyar a construir-ne.

Però, a banda d'això, Guix considera vital "canviar el model de jardineria, pública i privada, que tenim ara mateix, per altres de més amables amb els insectes potencialment pol·linitzadors:

"Es tracta de tenir jardins més diversos, preferentment amb espècies de plantes autòctones. I evitar al màxim l'ús d'insecticides, herbicides, fungicides, etc. i, només quan sigui estrictament necessari, utilitzar insecticides naturals fets amb substàncies produïdes per les mateixes plantes."

En diversos jardins públics i privats del Regne Unit, explica Guix, "s'estan prenent mesures com deixar que la vegetació creixi més lliurement, per completar així els seus cicles de floració i fructificació, i deixar també restes de troncs, branques i fullaraca, per tal que els insectes puguin també completar els seus cicles vitals".

Amb aquestes mesures s'ajuda a contrarestar un problema molt preocupant, com expliquen els autors de l'article sobre els insectes:

"De les moltes tendències que preocupen els científics arreu del planeta, la pèrdua de biodiversitat es troba entre els més seriosos, perquè pot conduir a la ruptura de comunitats ecològiques amb efectes concomitants i nocius en els serveis i les funcions crítiques dels ecosistemes".


 www.ccma.cat

 

06 de març 2022

LES ABELLES SÓN ESSENCIALS


Bees are essential to a healthy planet, as they pollinate 75% of our main food crops worldwide. 

Yet the government has ignored the advice of its own scientists and allowed use of a dangerous bee-harming pesticide on our fields. https://t.co/AlFKJp4z2e

https://www.theguardian.com/environment/2022/mar/01/bee-harming-pesticide-thiamethoxam-uk-emergency-exemption


09 d’octubre 2021

UN FUTUR SENSE POL·LINITZADORS

 
En mica en mica hom s'adona que els efectes del canvi climàtic són devastadors i la disminució dels pol·linitzadors un problema molt seriós.

El futur pot ser negre, depèn de nosaltres la seva viabilitat...

This VR experience imagines a future without vital pollinators


26 de juliol 2021

NUEVA PLATAFORMA PARA PROTEGER LAS ABEJAS


 La Asociación para las Abejas de la Unión Europea (EUBP) ha presentado una nueva plataforma de datos en línea que desempeñará un papel crucial en los esfuerzos para proteger la salud de las abejas y los polinizadores. La plataforma es una herramienta innovadora que reunirá y visualizará datos armonizados relacionados con los polinizadores.

Las partes interesadas de diferentes sectores (asociaciones de apicultura y agricultura, agencias europeas, científicos y académicos, la industria de protección de cultivos, asociaciones veterinarias, ONG y otros) han colaborado estrechamente para desarrollar la plataforma. La Coordinación Europea de Apicultura BeeLife lideró el desarrollo de la plataforma prototipo, con el apoyo de una subvención de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA).

“La recopilación de datos armonizados sobre abejas y polinizadores de toda Europa será fundamental para el éxito del nuevo marco desarrollado por la EFSA para la evaluación del riesgo ambiental de múltiples factores estresantes en las abejas conocido como MUST-B”, han señalado desde la autoridad europea.

Asimismo, la EFSA ha indicado que ayudará a la transformación de la plataforma prototipo en una herramienta totalmente operativa proporcionando financiación para la siguiente fase de su desarrollo. En este sentido, próximamente se lanzará una licitación para hacer avanzar el proyecto.

El objetivo final es que la plataforma se convierta en un centro que reúna toda la información, el conocimiento y los datos relevantes recopilados e intercambiados entre las partes interesadas en la salud de las abejas y la apicultura. De esta manera se conseguiría que los datos relevantes sean accesibles a usuarios finales como apicultores, asociaciones de apicultores o agricultores, investigadores, agencias y legisladores.

La EFSA también acaba de recibir datos de campo recopilados de colmenas de abejas centinelas en Dinamarca y Portugal. Estas colecciones piloto ayudarán a calibrar el modelo de simulación ApisRAM que está en el corazón del marco MUST-B.

animalshealth

15 de juliol 2021

ECONOMIA VERDE

 

Proteger a las abejas o regenerar ecosistemas, entre las ideas de negocio de economía verde de 'Pamplona Emprende'

Los participantes de 'Pamplona Emprende 2021', organizado por el Ayuntamiento en colaboración con el Centro Europeo de Empresas e Innovación de Navarra (CEIN), han presentado sus proyectos en el acto de cierre del programa, que en esta ocasión iba dirigido a ideas de negocio en torno a la economía verde.

20minutos.es

26 de juny 2021

LES ABELLES CONTINUEN MORINT

 
Tot i la suposada sensibilització dels diferents governs mundials, les abelles continuen morint i els apicultors s'adonen any rere any, que les collites ja no són com abans i que cal invertir més diners ens renovar els ruscs que no passen l'hivern

Són moltes les causes i pocs els remeis que podem veure a l'horitzó. Pesticides, canvi climàtic, malalties pandèmiques, espècies invasores... un futur negre i poc prometedor.

Honey bees are still dying at high rates - mprnews

15 de juny 2021

29 de maig 2021

ELLS SÓN ELS CULPABLES

 
En els darrers 4 anys, la indústria química que elabora pesticides i fitosanitaris s'ha gastat milions de dolars per convèncer l'opinió pública de que ells no són els responsables de la desaparició de les abelles. L'intent d'amagar-se és una clara demostració del sentiment de culpabilitat d'aquestes empreses, tot i que de remordiments o compensacions ben poques...

Llegeix l'article de "save the bees" de greenpeace.org

20 de maig 2021

DIA MUNDIAL DE L'ABELLA

 

Hoy celebramos el Día Mundial de las Abejas. ¿Sabías que estos insectos han poblado nuestro planeta durante millones de años? El fósil más antiguo de una abeja, atrapada dentro de un trozo de ámbar, tiene más de 100 millones de años.


 Juntas, en grandes enjambres que se organizan a la perfección, o en solitario, las abejas se encargan de polinizar las flores y hacer posible la vida en la Tierra. ¡En el planeta se conocen más de 20.000 especies de abejas!

 

Para que entiendas bien la importancia de las abejas, un tercio de nuestros alimentos dependen directamente de la polinización de estos insectos. Solo en Europa, más de 4.000 tipos de frutas y verduras que traemos cada día a la mesa dependen de las abejas. El valor de este servicio que ofrecen gratuitamente las abejas en todo el mundo, se estima en unos 265.000 millones de euros al año.

 

En resumen, las abejas son prácticamente un milagro de la naturaleza al que no se le da la protección que merece. ¡Únete a Greenpeace y ayúdanos a proteger a las abejas y demás polinizadores que han hecho posible la vida tal y como la conocemos durante millones de años!

 

Por desgracia, las abejas están en declive, amenazadas por los plaguicidas, la pérdida de biodiversidad, la proliferación de monocultivos, plagas, enfermedades y el cambio climático. Pero son los plaguicidas los que representan un mayor riesgo para los polinizadores. Desde que lanzamos hace 7 años nuestra campaña #SOSabejas, hemos vivido situaciones dramáticas de mortandades masivas de abejas debido al uso de plaguicidas (España es el país de la UE que más los utiliza).

 

Desde Greenpeace presionamos a los gobiernos, productores y agricultores para que eliminen los plaguicidas más peligrosos para las abejas. En su día, llevamos kilos y kilos de abejas muertas delante del Ministerio de Agricultura para que vieran también desde sus despachos las nefastas consecuencias de la inacción política, de adoptar malas políticas o de la permisividad con las empresas que están aniquilando la vida de las abejas con sus venenos.

 

Lo que en un principio parecía imposible de alcanzar, se materializó con la victoria más importante: la prohibición del uso de cuatro plaguicidas demostradamente peligrosos para las abejas y otros polinizadores. Una vez más David ganaba a Goliath. Las abejas y quienes las defendemos ganamos la batalla a las grandes corporaciones como Syngenta, Bayer o BASF.

 

La Unión Europea se ha marcado como objetivo reducir el uso de los plaguicidas más peligrosos de las prácticas agrícolas en un 50% para 2030. En España estamos muy lejos de estos objetivos. Si lo logramos y seguimos trabajando para frenar la emergencia climática y la pérdida de biodiversidad, solo entonces podremos garantizar la supervivencia de las abejas y la nuestra propia.

 

El equipo de Greenpeace

14 de març 2021

COMPETÈNCIA ENTRE ESPÈCIES

 

Els apicultors estem convençuts de la bondat de les abelles i a vegades no som conscients que la nostra activitat pot ser també perjudicial pel medi ambient. L'arribada massiva de ruscs en una determinada àrea geogràfica pot condicionar la disponibilitat de nèctar i pol·len per a molts altres insectes autòctons i necessaris en les delicades xarxes tròfiques. Ser abellaire vol dir també ser sostenible i no excedir la càrrega ramadera d'un ecosistema. 

13 de desembre 2020

PRIORITAT ABELLES!


 Tots hem escoltat alguna vegada l'expressió de pànic davant del vol d'un insecte, i sobretot l'expressió d'adjudicar a la bèstia voladora el rol d'abella. Que trist! Les abelles són els nostres agents rurals de la natura i no pas uns enemics. A les ciutats estem creant zones peatonals i de bicicletes, tot oferint prioritat a aquells que no contaminen. Ara, tocarà en prats i boscos, i haurem de penjar cartells com el de la fotografia, tot oferint prioritat a aquelles que mantenen la biodiversitat del nostre planeta.

04 de desembre 2020

DÍA MUNDIAL DEL SUELO

Buenas noches, por si no lo han visto en el facebook de la plataforma SOSbiodiversidad SOSabejas
os adjunto cartel con acceso zoom a mesa redonda online por si podéis participar, además estaríamos encantado que se unieran a la Plataforma como ya se han unido otras organizaciones no sólo de apicultores, también de ecológistas y de agricultores como son Ecologistas en Acción, SEAE o Anseprim:
Para ello sólo tenéis que responder a este email indicandolo.

Aprovecho para comentaros, que compañeros de la Plataforma junto a vecinos de la Alpujarra han podido paralizar por ahora fumigación en cuneta con glifosato en plena Reserva de la Biosfera de Sierra Nevada, la unión puede hacer que se pueda intentar paralizar a nivel nacional, hoy acaban de compartir en el grupo whatasapp de trabajo esta noticia:
Si desea formar parte de ese grupo whatsapp, aunque su organización aún no quiera estar, sólo tiene que enviarme un whatsapp a mi teléfono 653283209-

En la mesa redonda online seguiremos hablando de una mayor unión para presionar, por lo que estamos encantados que asistan o si no podéis asistir podéis uniros o al menos agradeceríamos que nos indiquen ideas para paralizar las fumigaciones en cunetas o fumigaciones aéreas además de seguir luchando a nivel europeo, que seguimos moviendo la Iniciativa Ciudadana Europea:
para prohibir todos los plaguicidas tóxicos

Gracias por la atención y agradecería confirmación que lo hayan recibido, saludos, Jose

Atentamente 
Jose Gil


 

18 d’octubre 2020

PESTICIDES AND BEES


Biologists have found more than 150 different chemical residues in bee pollen, a deadly “pesticide cocktail” according to University of California apiculturist Eric Mussen. The chemical companies Bayer, Syngenta, BASF, Dow, DuPont and Monsanto shrug their shoulders at the systemic complexity, as if the mystery were too complicated. They advocate no change in pesticide policy. After all, selling poisons to the world’s farmers is profitable.

Furthermore, wild bee habitat shrinks every year as industrial agribusiness converts grasslands and forest into mono-culture farms, which are then contaminated with pesticides. To reverse the world bee decline, we need to fix our dysfunctional and destructive agricultural system.

greenpeace.org

 

28 de setembre 2020

CLIMATE CHANGE LINKED TO DROP IN BUMBLE BEE NUMBERS: STUDY


Increasing overall temperatures due to climate change along with severe spikes of heat are tied to drops in bumble bee numbers in North America and Europe faster than they can find new habitats, according to a study published Thursday (February 6) in Science

To get a sense of how bees have fared over the last century, the authors turned to bee observations over time cataloged by museums across North America and Europe. These included more than 500,000 sightings of 66 bumble bee species in two time periods: 1901–1974 and 2000–2014. A single observation is defined as evidence of a nearby hive, whether one bee is spotted or the entire hive. The statistical analysis showed that in the latter period, sightings in North America were down 46 percent, while Europe saw losses around 17 percent.

To interpret the data, the team developed a model that compared the number of observations against local temperature variations, taking into account variables such as land development. They were able to predict local extinction events of species, the biodiversity of bumble bees, and how likely the bees were to colonize a new area.

“Perhaps the most exciting element is that we developed a method to predict extinction risk that works very well for bumble bees and could in theory be applied universally to other organisms,” coauthor Peter Soroye, a PhD student at the University of Ottawa, explains in a statement. “With a predictive tool like this, we hope to identify areas where conservation actions would be critical to stopping declines.”

https://www.the-scientist.com

24 de setembre 2020

BAD NEWS FOR BUMBLEBEES


Only 3% of UK wildflower meadows are left - bad news for bumblebees. RT if you think we should give bees, butterflies & other pollinating insects a fighting chance by growing wildflowers in our gardens, communities, towns & countryside, and b
🐝
y avoiding pesticides & weedkillers

12 d’agost 2020

AIR POLLUTION AND BEES




Whether it’s exhaust fumes from cars or smoke from power plants, air pollution is an often invisible threat that is a leading cause of death worldwide. Breathing air laced with heavy metals, nitrogen oxides and fine particulate matter has been linked to a range of chronic health conditions, including lung problems, heart disease, stroke and cancer.
If air pollution can harm human health in so many different ways, it makes sense that other animals suffer from it too. Airborne pollutants affect all kinds of life, even insects. In highly polluted areas of Serbia, for instance, researchers found pollutants lingering on the bodies of European honeybees. Car exhaust fumes are known to interrupt the scent cues that attract and guide bees towards flowers, while also interfering with their ability to remember scents.
Now, a new study from India has revealed how air pollution may be depleting the health of honey bees in the wild. These effects may not kill bees outright. But like humans repeatedly going to work under heavy stress or while feeling unwell, the researchers found that air pollution made bees sluggish in their daily activities and could be shortening their lives.

Unhealthy bees in Bangalore

India is one of the world’s largest producers of fruit and vegetables. Essential to that success are pollinator species like the giant Asian honey bee. Unlike the managed European honey bee, these bees are predominantly wild and regularly resist humans and other animals eager to harvest their honey. Colonies can migrate over hundreds of kilometres within a year, pollinating a vast range of wild plants and crops across India.

https://theconversation.com

04 de juny 2020

FLORIDA’S RARE BLUE BEE REDISCOVERED AT LAKE WALES RIDGE


The Sunshine State’s iconic wildlife includes the American alligator, the Florida panther, the scrub jay and the manatee. But some species unique to Florida are less familiar, like the ultra-rare blue calamintha bee.

First described in 2011, scientists weren’t sure the bee still existed. The species had only been recorded in four locations totaling just 16 square miles of pine scrub habitat at Central Florida’s Lake Wales Ridge. But that changed this spring when a Florida Museum of Natural History researcher rediscovered the metallic navy insects, a first step to conserving this understudied and imperiled species.

“I was open to the possibility that we may not find the bee at all so that first moment when we spotted it in the field was really exciting,” said Chase Kimmel, a postdoctoral researcher.

Kimmel and his adviser, Jaret Daniels, director of the museum’s McGuire Center for Lepidoptera and Biodiversity, are working on a two-year research project to determine the blue calamintha bee’s current population status and distribution, as well as nesting and feeding habits. Florida’s State Wildlife Action Plan lists the bee, Osmia calaminthae, as a species of greatest conservation need, and this project could help determine whether it qualifies for protection under the Endangered Species Act. A U.S. Fish and Wildlife Service State Wildlife Grant administered by the Florida Fish and Wildlife Conservation Commission is funding the project.

The bee is thought to live only in the Lake Wales Ridge region, a globally recognized biodiversity hotspot and one of the nation’s fastest-disappearing ecosystems, according to a 2015 U.S. Fish and Wildlife Service report. As a pollinator, it depends on another threatened species, a blooming plant known as Ashe’s calamint.

The Lake Wales Ridge’s rare species are a product of Florida’s geological history. When much of the state was underwater, higher elevation sand dune areas along the Central Florida ridge behaved almost like islands, producing isolated habitats. These unique environments led to pockets of specialized plants and animals, such as the blue calamintha bee, Daniels said. Today, the ridge is characterized by patches of pine scrub dotted among the orange groves along U.S. Route 27.

Kimmel has been living at the Archbold Biological Station near Lake Placid since March, getting a first-hand look at challenges to the bee’s survival.

“It’s one thing to read about habitat loss and development and another to be driving for 30-40 minutes through miles of orange groves just to get to a really small conservation site,” Kimmel said. “It puts into perspective how much habitat loss affects all the animals that live in this area.”

Kimmel’s initial goal was to find the bee, which was last observed in 2016. He recorded it in three of its previously known locations and six additional places up to 50 miles away – good news for the species. The objective over the next year is to record the bee in as many locations as possible to determine its range and increase understanding of its biology.

“We’re trying to fill in a lot of gaps that were not previously known,” Kimmel said. “It shows how little we know about the insect community and how there’s a lot of neat discoveries that can still occur.”

While visiting flowers, the blue calamintha bee bobs its head back and forth to pick up as much pollen as possible with its unusual facial hairs. Daniels and Kimmel also want to determine whether it visits other flowers apart from Ashe’s calamint by studying the pollen collected from bees and using visual surveys. So far, they have recorded one instance of the bee using another floral host.

The blue calamintha is a solitary bee, creating individual nests instead of hives like honeybees. While no nests have been found, the species is part of the genus Osmia, which tends to use existing ground burrows, hollow stems or holes in dead trees as nests.

To test whether this bee does the same, the research team made and deployed bee “condos,” 42 nest boxes, in locations where the bee or Ashe’s calamint have been found. Each box contains reeds and sand pine blocks with holes drilled in varying diameters and depths to reveal the bee’s nesting preferences. Researchers will periodically check the boxes over the next year.

With COVID-19 causing shutdowns around the world, however, Daniels and Kimmel’s research has faced some setbacks.

Kimmel initially received special permission from the University of Florida to continue working at the station, but the university’s prohibition on further travel prevented Daniels from joining Kimmel in the field.

The timing of the shutdown is also unfortunate as the bee’s flight season from about the middle of March until early May is the best time to find live insects and determine its range.

“It’s a very time-limited flight. Now is when the bulk of that activity has to take place,” Daniels said. “Chase is doing a fantastic job and we’re getting a lot of great data, but if it wasn’t for the COVID-19 virus we would have had more people in the field, so it has definitely scaled back what we’re able to do.”

Florida Museum volunteers provided much of the initial assistance for the project, including mapping and sorting potential sites of Ashe’s calamint. Their help was expected to continue with fieldwork at Archbold Biological Station and other parts of Lake Wales Ridge, but the pandemic has suspended volunteer operations.

Daniels and Kimmel are hopeful questions about the blue calamintha bee’s interaction with other insects and foraging behavior can be addressed when normal fieldwork resumes. But for now, Kimmel is adjusting to working like the bee itself – alone.

“All of this work is a collaboration,” Daniels said. “It takes an army to make it happen, you couldn’t do it without all the broader community of assistance that makes a project work to generate good results.”

21 d’abril 2020

LA SALUT DEL PLANETA, EN UNES ABELLES


Al rescat dels pol·linitzadors. La Unió Europea ha col·locat la lupa en pol·linitzadors com les abelles, la supervivència de les quals està francament amenaçada per espècies exòtiques invasores i l'ús de pesticides en l'agricultura. El cicle de reproducció vegetal, els cultius i la producció de mel estan en joc.

Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És un advertiment científic que han començat a prendre's de debò des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit al rescat d'aquests insectes, vitals pel cicle biològic vegetal i no sols per a la producció de mel. Les propostes van des de la reducció dels pesticides a l'habilitació de més fons destinats a donar suport a la recerca. Conèixer les causes del seu declivi és el primer pas per a protegir la diversitat de les espècies polinizadores. A Espanya, mentrestant, el Ministeri per a la Transició Ecològica ultima la redacció d'un pla nacional per a la seva conservació. Molts són els estudis que a més investiguen si l'augment de la temperatura del planeta afecta tant als pol·linitzadors silvestres com a l'activitat apícola, sector econòmic molt important a Espanya.

Si a tot el món es coneixen unes 20.000 espècies, a Europa hi ha representades 1.965 i a Espanya, 1.105. «El canvi climàtic afecta per les divergències fenològiques (és a dir, entre els cicles climàtics i biològics), els desajustaments espacials entre pol·linitzadors i plantes pol·linitzades, els canvis en la distribució i virulència de patògens, la mortalitat local per esdeveniments climàtics extrems o a les condicions més favorables per a l'expansió d'espècies invasores», tal com recull l'esborrany del departament que dirigeix la ministra Teresa Ribera.

Bàsiques per als cultius

Segons dades aportades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, aproximadament un 70% dels cultius agrícoles són efectius gràcies a la pol·linització, de la qual depenen 71 de cada 100 aliments bàsics a Espanya. Així mateix, la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) calcula que el 90% de l'alimentació mundial depèn de la pol·linització de les abelles i que un bon nombre de fruita seca, llavors i fruites poden veure caure la seva producció fins a un altre 90% sense la presència de tals insectes.

Espanya compta amb unes 30.000 explotacions apícoles i aproximadament un total de 2,4 milions de ruscos, per la qual cosa és un dels primers països a escala mundial. Les dades oficials parlen d'uns 23.000 apicultors i al voltant de 5.000 famílies que viuen directament del sector de la mel, dels més potents a nivell global. Per aquest motiu que el Govern hagi col·locat el focus en el problema de la desaparició d'aquest petit insecte. I això per diversos motius: per l'efecte trencada no sols sobre la biodiversitat, sinó també pel seu impacte en l'activitat econòmica relacionada.

Entre les amenaces que estudien els investigadors està l'ús generalitzat de productes fitosanitaris perjudicials per a les abelles, els agents patògens, els paràsits i les malalties més freqüents.

Ella vierte jabón para lavar platos en el inodoro y esta es la razón¡Este es el motivo por el que debes poner jabón...
Un dels enemics més temuts és l'àcar anomenat Varroa destructor, que des de 1985 és considerat la principal amenaça per a la supervivència de les abelles mel·líferes. Transmet una malaltia anomenada varroosis, que afecta tant les cries com a les abelles adultes. Els danys que produeix no sols consisteixen en la seva acció expoliadora, perquè també afavoreix l'aparició generalitzada d'infeccions víriques i bacterianes, tal com descriu el departament que dirigeix el ministre Luis Planas. La seva ràpida transmissió té efectes devastadors sobre les colònies.

Un altre perill no menor és el d'exòtiques invasores com la vespa asiàtica (Vespa velutina). La seva expansió i proliferació a Espanya des de 2004 va lligada a l'efecte del canvi climàtic, també i està acabant amb les espècies autòctones. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, el declivi mundial es repeteix també a Europa. De fet, la llista vermella europea de les abelles considera en perill les 1.965 espècies del grup presents en el continent. L'estudi conclou que el 9,2% de totes elles es troben amenaçades d'extinció,el 7,7% en declivi, el 12,6% estan estables i només el 0,7% està incrementant-se. Hi ha un 79% de casos per als quals la tendència és desconeguda.

Agricultura ecològica, aliada

Si l'agricultura ecològica se sap una gran aliada per al planeta per la reducció de plaguicides i la menor petjada hídrica en el sòl, també ho és per a les abelles. Entre els compromisos adquirits a nivell internacional figura el d'evitar o reduir l'ús dels pesticides perjudicials per als pol·linitzadors domèstics i silvestres, així com desenvolupar alternatives al seu ús. «La producció ecològica és una eina fonamental, ja que entre els seus principis generals es troba la restricció de l'ús de mitjans externs, i en cas de necessitar-se o no existir pràctiques i mètodes que utilitzin recursos naturals propis del sistema de gestió, es limitaran a substàncies naturals o derivades d'aquestes», recalca l'esborrany del Ministeri.

El Ministeri de Transició Ecològica assenyala el canvi climàtic com una de les causes que podrien explicar el declivi de les abelles
Comunitats autònomes com la valenciana, per exemple, consideren que la pol·linització és un servei ambiental de regulació que afavoreix la conservació del material genètic de la flora silvestre, la producció d'aliment per a la fauna i el manteniment de la coberta vegetal forestal. Per aquest motiu des de la Generalitat Valenciana es fomenti l'assentament gratuït de ruscos en muntanyes propietat de l'Administració autonòmica. Des de fa tres dècades, a més, es ve afavorint el desenvolupament de l'apicultura en terrenys forestals i la generació de rendes econòmiques en les zones rurals. L'objectiu és clar: garantir la supervivència de tan preuats insectes, fonamentals per a un planeta més equilibrat.

26 de març 2020