05 de novembre 2012

PROVA DE REPICADA INTRAHOSPITALÀRIA AMB HIMENÒPTERS VIUS (1a part)


El terme repicada (RP), es refereix a aquelles picades que experimenten els pacients tractats amb immunoteràpia específica (ITE)(vacuna) amb verí d'himenòpters o no, posteriorment a la primera que causà una reacció sistèmica. Cal diferenciar entre RP espontània, que pateix el pacient de forma accidental, i la RP-provocació o Intrahospitalària (RIH).

La ITE amb verí de himenòpters és un tractament efectiu i segur que preveu la recurrència de reaccions potencialment fatals o molt greus per picada d´ himenòpters, reduint a un nivell molt baix el risc després de finalitzar-la.


Dr. Gaspar Dalmau Duch
Secció d´Al·lergologia. Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII
Coordinador del Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica.


El risc de desenvolupar una nova reacció sistèmica després d´ una repicada és del 20%, aproximadament, per aquells individus que han patit una reacció generalitzada prèvia de caràcter lleu, és a dir, simptomatologia cutània exclusivament, mentre que en els que prèviament patiren reaccions més greus és del 50%, aprox.. Per tant, la gravetat de la picada és un factor molt important per determinar el risc de reexposició, és a dir, si es produirà una reacció clínica de similars característiques a l´anterior, o si seran superiors o inferiors en intensitat en front a una nova repicada.

La RIH amb himenòpters vius (abelles i vespes) és una prova de provocació majoritàriament acceptada i recomanable, emprada, principalment, per valorar l´eficàcia de la ITE amb verí pur, a més d´ajudar a establir la indicació de la mateixa, i també saber quin grau de protecció presenta el pacient un cop suspesa la vacuna.

La RIH en pacients amb ITE proporcionaria confiança en la protecció a la que arriben per la dosi de manteniment que porten establerta i informaria d´aquells que necessiten dosis superiors als 100 μg mensuals.

Després de retirar la ITE, la RIH serveix per monitoritzar la persistència del nivell de protecció amb resultats similars als presentats durant la ITE. Individualment, si es presentés una recurrència de la simptomatologia durant la provocació, podria considerar-se la necessitat de reiniciar de nou el tractament.

La RIH no està exempta de risc, és dolorosa i estressant pel pacient.

La RIH constitueix una eina interessant pel diagnòstic al·lergològic, ja que poden reproduir la simptomatologia al·lèrgica produïda pel verí. El resultat de la prova dependrà d´ una correcta selecció de l´ espècie responsable de la picada, del grau de sensibilització del pacient i d´ altres factors com l’interval de temps transcorregut des de l´ última picada, l’estrès físic o psíquic i les malalties subjacents.

La quantitat de verí produït per una picada pot variar considerablement, depenent de la classe d´ insecte. Gairebé tots els vèspids injecten menys quantitat de verí que les abelles( fins a 150 μg de verí en una sola picada ). Per això, les RIH amb vèspids són menys fiables i és més freqüent trobar resultats positius amb abella que amb vèspids, tant en tractats amb immunoteràpia (12% davant el 2%), com en no tractats que tenen  reaccions sistèmiques (50-60% davant el 20-30%).

Amb la RIH s’obté informació sobre la reactivitat del subjecte al·lèrgic quan el resultat és positiu i apareix la clínica sistèmica. Una prova de RIH positiva en el pacient en tractament amb ITE informaria sobre una protecció insuficient, lo qual tindria com a conseqüència un augment de la dosi de manteniment per obtenir una protecció completa.

En un pacient el risc d´ una RIH amb insecte viu és menor que una picada accidental al camp, doncs en cas de presentar-se una reacció anafilàctica, el tractament d´ emergència està disponible de forma immediata en medi hospitalari.

Dr. Gaspar Dalmau Duch
Secció d´Al·lergologia. Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII
Coordinador del Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica.