Un cop feta una bona desparasitació, eliminant gran
part de la varroa present de les nostres arnes... cal valorar altres aspectes, doncs estem a la tardor, una període on les
abelles aprofiten per preparar les seves reserves per a l'hivern. Si l'acumulació
de reserves no es prou òptima, caldrà una alimentació de subsistència.
L’alimentació de subsistència s’utilitza, si la
caixa no té prous reserves, en èpoques d’escassedat d’aliments. Aquest tipus
d’alimentació es dòna a fi que l’abella l’emmagatzemi i augmenti les reserves,
doncs una colònia potent (que ens ocupi tot el cos de cria) necessita entre 10
i 20 Kg de mel per poder passar tot un hivern. L’utilitzem normalment a la
tardor, abans que les colònies entrin en hivernació, i també a finals d’hivern
quan les abelles desperten, ja que és possible que durant l’època freda hagin
esgotat les reserves, indispensables per iniciar la nova temporada.
A diferència de l’alimentació estimulant (semblant al
nèctar), l’alimentació de subsistència ha de ser el més semblant possible a la
mel amb un contingut baix d’aigua (la mel té d’un 15 a un 18% d’humitat), per
aconseguir que l’abella l’emmagatzemi i no la consumeixi inmediatament.
Utilitzarem mel, sucre, glucosa... diluïda en aigua (entre un 30 i un 40%). En el
cas d’utilitzar glucosa cal tenir present que aquesta ja conté una certa
quantitat d’aigua, un 12% com a mínim (cal mirar la fitxa tècnica del
producte). Subministrarem aquesta alimentació fins que les reserves de la
colònia estiguin en un estat òptim.
En l'apicultura ecològica
L’alimentació artificial de les
colònies és una pràctica usual en l’apicultura convencional. Tanmateix, només
la pròpia mel i el pol·len recol·lectats aporten a l’abella els nutrients i
antisèptics essencials per al seu correcte desenvolupament i estat sanitari;
per tant, l’alimentació de les colònies es realitzarà amb els seus propis
recursos i caldrà, al final de l’estació productiva, deixar suficients
reserves.
Excepcionalment, quan per
condicions climàtiques extremes a la colònia no li restin suficients reserves,
es pot alimentar amb mel, sucre o xarop de sucre, tots ells de producció ecològica.
En aquest cas, i durant tota l’època mancada de recursos, caldrà vigilar
periòdicament les reserves. En qualsevol cas, només es pot alimentar fins als
quinze dies anteriors al següent període de nèctar i de melada. Si s’alimenta
amb mel s’haurà d’assegurar que aquesta no estigui contaminada amb espores del
bacteri Paenibacillus larvae que
produeix la malaltia de la cria podrida varietat americana.
Autors: Esteve Miràngels i Manel Simón
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada