16 de novembre 2012

LA NECESSITAT D'UNA NOVA REINA


Foto:1way2directions

La vida dins de la colònia esdevé metòdica, i cadascuna de les abelles realitza la seva tasca. Quan les entrades de nèctar i pol·len són abundants, i la reina és jove i ben alimentada, el seu ritme de posta és molt intens, amb pics de més de dos mil ous diaris. Aquest dinamisme no deixa d’ésser fràgil, ja que la maquinària depèn de molts factors interrelacionats: les reserves d’aliment, l’activitat constructora de noves cel·les, el treball de les obreres mainaderes, l’estat sanitari, la climatologia, l’eficàcia recol·lectora, l’espai disponible, i molts d’altres. El trencament d’aquest equilibri pot desencadenar dues situacions completament diferents: la crisi reproductora o l’explosió demogràfica.



La crisi reproductora és només la conseqüència final de tot un seguit d’alteracions que pateix el grup, on la manca d’aliment, l’excés de fred o calor, la mala ventilació i sobretot les malalties poden desmuntar el complex mecanisme de supervivència de la colònia. Un mal estat sanitari provoca la disminució del nombre de naixements, l’escurçament de la vida productiva de les abelles i, finalment, una disminució en el ritme de posta de la reina. A mesura que el temps passa i la causa primària no reverteix, la situació passa a ser cada cop més irreversible, fins a la desaparició progressiva de cadascun dels equips que conformen la colònia.

L’altre extrem el trobem en l’explosió demogràfica del rusc. Una situació on tots els factors bufen a favor: bon estat sanitari amb abundants naixements, entrades constants de nèctar i pol·len, bona climatologia amb reserves abundants d’aliment i, per tant, un alt ritme de posta d’ous per part de la reina. L’èxit reproductiu implica un desequilibri entre el nombre de naixements, que és molt alt, i el nombre de defuncions. La gran munió d’abelles acaba impossibilitant el bon funcionament de la colònia i impedeix la correcta disseminació de les feromones reials entre la població. L’olor reial és un senyal de tranquil·litat dins del rusc, informa a les abelles de la seva presència, manté la disciplina i la jerarquia de funcions. L’evolució, però, ha dotat els insectes socials de mecanismes per reconduir aquests desgavells poblacionals, estratègies que comporten la partició del grup en dos o més parts.

La necessitat de neutralitzar l’efecte del col·lapse demogràfic engega un procés que no té marxa enrera i que es basa en la fabricació de cel·les reialeres, que com diu el seu nom, albergaran futures femelles fèrtils. De la mateixa manera es començaran a construir cel·les per a abellots, on la posta d’ous no fecundats assegurarà una correcta inseminació de les reines verges. Es produeix un fet si més no curiós, on la grandària de les cel·les i sobretot l’alimentació que rebran les larves determinarà el naixement d’unes abelles que canviaran el curs de la colònia, motivant la seva partició. Davant d’aquest fet ens podríem preguntar: qui pren les decisions? Les abelles mainaderes? Les constructores? I la reina present no decideix res? És un acord consensuat? I quins mecanismes regulen aquest procés? Les hormones? L’instint genètic? La densitat poblacional? L’entrada de nèctar? L’espai disponible? El nombre d’immadurs? ... Moltes preguntes i encara més possibles respostes que emboliquen encara més el fenomen de l’eixamenada. 

Font: Manual de la Vida de les Abelles