Aethina tumida és un coleòpter de la Família dels
Nitidulidae, un escarabat petit natural del Sud d’Àfrica i que està
proliferant molt als Estats Units i Austràlia. Actualment es considera absent a la
península.
L’adult té 5mm de longitud i 3,2mm d’ample; i el seu color va de
marró fosc a negre. Una característica peculiar és l’antena amb els extrems
dilatats. El seu cos està recobert de pèls, més abundants en les seves
extremitats. La seva vida mitjana és d’uns 6 mesos. Les larves són cucs petits
color crema amb 3 parells de potes situades en els tres primers nivells
post-cefàlics. Aquests verms són més petits que les larves de la falsa tinya o galleriosi.
Aethina, a l’Àfrica afecta a Apis mellifera,
però de forma poc important, ja que només ataca les colònies petites o les
debilitades per altres patologies. En la nostra raça l’actitud de l’escarabat
és molt més agressiva.
L’escarabat
femella entre dins de la caixa i pon uns quants centenar d’ous, amagant-los en els
llocs més inaccessibles per a les abelles, tot formant masses irregulars.
L’eclosió de l’ou permet la sortida d’unes larves
que devoren la mel i el pol·len. Un cop crescudes (10-16 dies), les larves emigren de la caixa i cauen al terra on
s’enterren al voltant de les caixes,
no més lluny d’un 30 cm i a uns 10 cm de
profunditat.
La metamorfosi
(3-4 setmanes) origina individus adults que un cop copulats poden entrar
novament a dins les caixes, atretes
durant el seu vol per l’olor de la mel. El cicle total té una durada d’un a
tres mesos. La nova femella pot posar ous a la setmana del seu naixement,
completant 4-5 cicles en un any.
La climatologia
de la península seria molt òptima per al seu desenvolupament, tot i que en
la zona nord, el fred frenaria un xic el seu avanç.
L’escarabat es dissemina fàcilment, ja que el seu vol abarca uns quants quilòmetres (5km). A més a més és molt
resistent, suportant fins a 5 dies sense
menjar ni aigua. Fenomen especialment greu en el cas de la transhumància i el moviment de caixes buides. També es pot detectar la seva presència
a l’interior dels eixams i paquets de
bestiar.
Pot afectar a
colònies d’abellots pol·linitzadors, Bombus
impatiens. Sinó té abelles pot completar el seu cicle alimentant-se de
fruits com el plàtan, raïm i alvocat...
Font: Manual de les malalties de les abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada