L’interès apícola d’una planta depèn del benefici que n’obtenen les abelles, per tant, les plantes que representen un recurs apícola veritable són les que produeixen nèctar en grans quantitats, amb floracions perllongades i regulars en el temps.
El nèctar d’una bona planta mel·lífera ha de ser fàcilment accessible per l’abella, com per exemple les plantes amb flors tubulars.
No obstant, es fa difícil determinar d’una manera objectiva el règim de secreció de nèctar a les flors, fet que explicaria resultats divergents pel que fa al valor apícola de les espècies considerades mel·líferes, que pot variar d’una regió a una altra en funció del clima, l’altitud, el sòl, la sequera, el creixement vegetatiu de l’any anterior, etc.
A la primavera, per exemple, potencialment hi ha un nombre de plantes amb flor molt elevat que són susceptibles de ser aprofitades per les abelles, però aquestes no visiten amb la mateixa intensitat totes les flors. Les abelles tenen sensors amb els que detecten la concentració de sucres del néctar de les flors i això fa que les visitin amb més o menys freqüència, de tal manera que els nèctars molt diluïts no els recullen.
El valor nutritiu d’un nèctar o d’un pol·len pot ser variable d’una espècie a una altra, ja que la presència i/o concentració de vitamines, elements minerals, aminoàcids, etc. pot ser variable, tant qualitativament com quantitativament.
El valor nutritiu d’un nèctar o d’un pol·len pot ser variable d’una espècie a una altra, ja que la presència i/o concentració de vitamines, elements minerals, aminoàcids, etc. pot ser variable, tant qualitativament com quantitativament.
En properes setmanes farem una revisió de les principals plantes mel·líferes del nostre país.
Autor: Manual de les Flors de les Abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada