ABELLES I ÓSSOS

Les abelles formes part del seguit d’interaccions “consumidor-recurs” que venen determinades per les relacions alimentàries que es donen entre aquests insectes i altres éssers vius que formen part de l’ecosistema. Dins la cadena alimentària, les abelles es troben en un primer esglaó, trobant-se per sota les plantes de les quals treuen l’aliment per viure i, just per sobre, en un segon esglaó, els seus depredadors.

Continua l'article de Núria Verdeny

Un dels depredadors d’abelles més carismàtic és l’ós. En el territori espanyol hi habita l’espècie d’ós bru (Ursus arctos). Aquest animal, en perill d’extinció, habita les serralades del nord d’Espanya (Serralada Cantàbrica i Pirineus).

L’ós bru és té un règim alimentari omnívor amb hàbitats que varien segons l’època de l’any i la disponibilitat d’aliments. La seva dieta, bàsicament herbívora -en un 70%-, es complementa amb aportacions proteiques de carronya, larves, formigues o mel.

Les abelles, contribueixen en la dieta de l’ós, d’una banda, tot facilitant la producció de cireres i fruits del bosc com els nabius o els gerds, amb el seu rol de grans pol·linitzadores.

D’altra banda, l’ós és un gran llaminer, capaç d’enfrontar-se amb un eixam d’abelles ben enfadat i patir unes quantes fiblades, només per aconseguir satisfer la seva gola i assaborir, amb gran plaer, el nèctar daurat processat per les abelles.

Però la dificultat de trobar aquest recurs en la vida salvatge, fa que l’ós intenti aprofitar-se dels assentaments apícoles que cada any s’ubiquen a les zones de muntanya per treure rendiment de les floracions estivals. Això ha creat un conflicte entre óssos i apicultors que ha obligat a prendre mesures. D’una banda es prenen mesures preventives, amb la protecció dels assentaments amb tancats elèctrics. L’any passat (2010) Acciónatura, organització sense ànim de lucre dedicada a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, va instal·lar, de forma coordinada amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Servei de Fauna, cinc tancats de protecció, addicionals als que cada any col·loca el Parc.

Aquesta mesura però, no és 100% segura, ja que encara queda algun golafre que és capaç d’aguantar, fins i tot, les descàrregues elèctriques dels tancats. És per això que, d’altra banda, des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural també contemplen una sèrie de mesures compensatòries, de caràcter econòmic, per a indemnitzar els danys causats per al plantígrad.

Totes aquestes actuacions beneficien directament als apicultors, però per aconseguir restablir l’equilibri ecològic natural, seria necessària la recuperació dels eixams salvatges per a obtenir una cadena alimentària sense intervencions humanes.

Núria Verdeny – Ambientòloga i Tècnic d’Acciónatura