16 de setembre 2017

WHAT ON EARTH? BEES

Explore, create and investigate.


Encouraging children to connect with and discover the world around them.


Bees are a vital part of our planet. What on earth are they all about?

  • Explore the different types of bees and how they make honey
  • Investigate the best flowers for bees by making a nectar cafe
  • Create a bumble bee home and learn how to dance like a bee!
  • Make your own fuzzy bee
  • Grow wild flowers to attract bees
  • Make a water dish for thirsty bees
  • Find out what beekeepers do with honey
  • Make a nectar cafe
  • Dance like a bee! 

CONTENTS:

  • Bumble bees
  • Shake it like a buzzing bee
  • Make a bumble bee 'n' bee 
  • Make a fuzzy bumble bee 
  • Make a mining bee egg burrow 
  • Make a solitary bee home 
  • Bee-ing protective 
  • SAVING BEES: 
    • Bee careful! 
    • Make a seed bomb 
    • Why do bees need water? 
    • Make a water dish 
    • Saving bees and elephants 
    • Honey flapjacks
NOTHERN BEE BOOKS

THE CRUCIAL ROLE OF THE FIELD BEES


When field bees are sent out to collect pollen they carry the pollen they collect in their pollen baskets on their knees. As the field bees fly from flower to flower collecting pollen they often wind up rubbing off traces of pollen onto neighboring flowers and this results in pollination of the flower or plant. Some plants would never pollinate if it wasn’t for the Honey Bee which is why it is so important that the Honey Bee remain a healthy species because without them the ecosystem would suffer a great impact. Studies show that nearly ¼ of the pollination required for fruit produced in the United States is accomplished by the Honey Bee so it is not only plant life that is reliant upon pollination by the Honey Bee but it is also the human diet! Once a bee has filled its pollen baskets they will return to their hive where they will remove the pollen from its legs and put it into a section of the bee hive where it serves as a food source for the bees within the hive.

Photo: pollinatorweek.ksdot.org

Text: https://www.earthsfriends.com/the-honey-bee/

14 de setembre 2017

ABOUT BEES FOR KIDS


There are about 20,000 different species of bees in the world. Bees live in colonies that contain the queen bee, the worker bee and the drone. The worker bee and the queen bee are both female, but only the queen bee can reproduce. All drones are male. Worker bees clean the hive, collecting pollen and nectar to feed the colony and they take care of the offspring. The drone’s only job is to mate with the queen. The queen’s only job is to lay eggs. 
Bees store their venom in a sac attached to their stinger and only female bees sting. That is because the stinger, called an ovipositor, is part of the female bee’s reproductive design. A queen bee uses her ovipositor to lay eggs as well as sting. Sterile females, also called worker bees, don’t lay eggs. They just use their ovipositors to sting. 
Bees see all colors except the color red. That and their sense of smell help them find the flowers they need to collect pollen. Not only is pollen a food source for bees, but also some of the pollen is dropped in flight, resulting in cross pollination. The relationship between the plant and the insect is called symbiosis.
Find information on bee pest control at the official NPMA website.

02 de setembre 2017

HONEY, HARVESTING & EXTRACTING

by Somerville, Winner & Frost


AG Guide: A Practical Handbook from the NSW Government, Department of Primary Industries.


We have recently taken into stock the third title in the Australian series "Ag Guide, A Practical Handbook". This book informs beekeepers of best practices so that their hard work results in a product of optimum quality. It also informs beekeepers of the threats to honey quality which can occur through poor handling skills or poor design of facilities.

Reasons for being aware of the best ways to handle the product include food quality and food safety.

  • Honey – harvesting and extracting by Doug Somerville and Bill Winner is the latest volume in a Practical Handbook series from the New South Wales Department of Primary Industries. 
  • Dr. Somerville is Technical Specialist for the NSW Department and Bill Winner Relations Officer for Capitano Honey – the major commercial Australian exporter. 
  • The book deals in depth with removing and extracting honey under the best possible conditions and may be seen as a reference manual for all serious beekeepers. 
  • It covers extraction premises and their design, the process and maintaining honey quality throughout.
  • A4: 122 pages fully illustrated throughout in full colour.
This is a very important volume for those who are considering to or presently sell their honey. 
 

CONTENTS:

PART A: HIVE TO EXTRACTION

  • CHAPTER 1: SAFETY
    • Introduction 
    • Responsibilities 
    • Hazard identification
    • Manual handling
    • Machinery and equipment
    • Working in isolation
    • Hazardous substances
    • Electrical safety

  • CHAPTER 2: PROPERTIES OF HONEY
    • Composition of honey 
    • Enzymes in honey 
    • The effects of temperature on honey quality
    • Possibilities of contamination of honey
    • Physical properties of honey 
    • Pollen 

  • CHAPTER 3: REMOVE HONEY FROM THE HIVE
    • Introduction 
    • Ripeness 
    • Moisture content
    • Weather conditions
    • Contaminants 
    • Honey from brood nests 
    • Pure floral honey
    • Queen excluders
    • Methods of removing honey
    • Work safely

  • CHAPTER 4: TRANSPORT FROM HIVE TO EXTRACTING FACILITY

PART B: EXTRACTION PREMISES

  • CHAPTER 5: SITE
    • Location 
    • Surrounding grounds
    • Site as a food premises
  • CHAPTER 6: DESIGN
    • Introduction 
    • Plant layouts
    • Walls and ceilings
    • Floors 
    • Windows 
    • Doors, jambs and passageways
    • Footing designs
    • Covers 
    • Hose and cable arrangement
    • Ventilation 
    • Air conditioning
    • Lighting 
    • Sewage waste, effluent and storm-water disposal
    • Storage of garbage and recyclable matter

  • CHAPTER 7: MOBILE EXTRACTION FACILITIES
    • Introduction 
    • Site 
    • Construction materials 
    • Drainage 
    • Delivery of combs and supers 
    • Hand wash facilities 
    • Chemicals and toxic fumes 
    • Windows and roof vents 
    • Lighting 
    • Rubbish and waste 
    • Signage 
    • Documentation 
    • Boilers 
    • Filling containers 
    • Checklist 

PART C: HONEY EXTRACTION

  • CHAPTER 8: THE EXTRACTION PROCESS
    • Introduction 
    • Extraction pathway 
    • Hot rooms 
    • Extraction room 
    • Deboxing 
    • Uncapping 
    • Conveyer 
    • Extractor 
    • Settling tank 
    • Removing honey from wax 
    • Extracting jelly honey 
    • Container filling 
    • Processing the wax 

  • CHAPTER 9: EXTRACTION EQUIPMENT
    • Introduction 
    • Hot room design 
    • Honey pump 
    • Pipes and hoses 
    • Sump 
    • Conveyers 
    • Forklifts 
    • Unacceptable food contact materials 

  • CHAPTER 10: MAINTENANCE
    • Care of equipment 
    • Types of maintenance 

  • CHAPTER 11: HONEY STORAGE
    • Containers 
    • Labels 
    • Conditions 
    • Full super storage 
    • Supers with extracted (sticky) comb 

PART D QUALITY HONEY: EVIDENCE

  • CHAPTER 12: HACCP FOR THE HONEY INDUSTRY
    • Introduction 
    • Food hazards
    • HACCP plan preparation
    • HACCP underlies risk management plans

  • CHAPTER 13: CONTROLLING AND MAINTAINING HONEY QUALITY
    • Introduction 
    • Cleaning and sanitation
    • Personal hygiene
    • Training 
    • Purchase, receival and storage controls
    • Chemical control
    • Traceability and recall
    • Pest control
    • Document control

  • APPENDIX 1: CHECKLISTS AND RECORD SHEETS
  • APPENDIX 2: CODEX FOR HONEY
    • Australian honey standard
    • International honey standard

  • APPENDIX 3: ANTIBIOTIC RESIDUES
  • APPENDIX 4: SAMPLE SAFETY DATA SHEET
  • APPENDIX 5: VENDOR DECLARATION
  • REFERENCES

01 de setembre 2017

PER QUÈ ELS INSECTES FAN LA METAMORFOSI?


La majoria d’insectes experimenten un procés de transformació al llarg del seu desenvolupament amb el fi d’assolir la fase adulta o imaginal (p.e. les papallones). Aquest procés rep el nom de metamorfosi, encara que el seu origen es diferencia força de la metamorfosi que duen a terme els amfibis. Ara bé: t’has preguntat algun cop el perquè d’aquesta transformació? Quin és el sentit i l’origen de la metamorfosi dels insectes?
Aprèn sobre els diferents tipus de metamorfosi, el seu origen i funció al llarg d’aquest article.
La metamorfosi és un procés biològic mitjançant el qual els organismes es desenvolupen des del moment del seu naixement fins a l’adultesa, passant per més o menys estadis juvenils, per mitjà de grans transformacions i/o remodelacions corporals (tant fisiològiques com estructurals).

Hi ha molts grups d’animals que es desenvolupen mitjançant aquest procés, encara que la majoria no comparteix l’origen ni la natura de les seves transformacions. Així doncs, mentre que la metamorfosi dels amfibis té lloc gràcies a la remodelació de teixits ja existents al cos del juvenil, als insectes aquesta té lloc per mitjà de la ruptura dels teixits larvals i per l’aparició de grups de cèl·lules totalment noves.

L’ècdisi o muda

Per entendre millor el procés de metamorfosi dels insectes, primer hem de parlar sobre la muda: què és la muda i per què és tan important pels insectes i pels artròpodes en general?

Tots els animals regeneren d’alguna forma els seus teixits més superficials, és a dir, aquells que es troben en contacte amb el medi i que els protegeixen de les agressions externes. Els mamífers recanviem periòdicament les cèl·lules epidèrmiques; molts rèptils muden la pell amb freqüència; però, i els artròpodes?

Els artròpodes, grup que inclou els hexàpodes (el qual, al seu torn, inclou els insectes), estan recoberts externament d’un exosquelet més o menys endurit. A diferència de les capes externes d’altres animals, l’exosquelet no es desprèn progressivament, i la seva manca d’elasticitat limita el creixement de l’organisme. D’aquesta manera, a mesura que creixen aquest element esdevé una barrera que limita la seva mida, motiu pel qual han d’esquinçar-lo i desfer-se’n per continuar creixent. Aquest procés de muda a salts rep el nom d’ècdisi, i és propi dels ecdisozous (artròpodes i nematodes).

Tots els hexàpodes fan la metamorfosi?

La resposta és NO, tot i que cal aprofundir més en aquesta idea.
Tots els hexàpodes muden per poder créixer, però no tots experimenten canvis radicals per assolir l’adultesa, moment en què podran reproduir-se. Així doncs, podríem dividir els hexàpodes en dos grans grups:

HEXÀPODES AMETÀBOLS (sense metamorfosi)
Grup que inclou als tradicionalment coneguts com a Apterygota o hexàpodes sense ales (hexàpodes no insectes –proturs, diplurs i col·lèmbols- i insectes àpters com els Zygentoma o clàssicament coneguts com a Thysanura –p.e. peixets de plata o lepismes-) i als Pterygota o insectes alats que han perdut les ales secundàriament.

Atès que no tenen ales, les fases juvenils dels hexàpodes ametàbols quasi no es diferencien anatòmicament de la fase adulta (donat que totes les fases del cicle vital són àpteres). Així doncs, el desenvolupament juvenil és més simple i la seva anatomia no pateix grans canvis per assolir la constitució de l’adult; és a dir, no hi ha metamorfosi. Aquest desenvolupament també rep el nom de desenvolupament directe.

Els hexàpodes ametàbols poden mudar desenes de cops al llarg del seu creixement (fins a 50 mudes en els peixets de plata), inclús un cop assolida la maduresa sexual.

INSECTES QUE FAN LA METAMORFOSI

Tots els insectes amb ales o Pterygota (excepte aquells que les perden secundàriament).

A diferència dels anteriors, les fases juvenils sí es diferencien físicament de la fase adulta, i després de diverses mudes de creixement successives experimenten una darrera muda o transformació que dóna lloc a l’adult alat totalment madur, capaç de reproduir-se. Un cop assolida la maduresa, aquests insectes no tornen a mudar.

Tipus de metamorfosi en els insectes

Així doncs, únicament els insectes Pterygota pateixen un procés de metamorfosi pròpiament dit, gràcies al qual adquireixen les ales a més d’assolir la maduresa sexual. Ara bé, no tots aquests insectes es transformen de la mateixa forma.

Existeixen, essencialment, dos tipus de metamorfosi: l’hemimetàbola (simple o incompleta) i l’holometàbola (complexa o completa). Quines són les seves diferències?

Metamorfosi hemimetábola

En la metamorfosi simple, incompleta o hemimetàbola, els juvenils passen per diverses mudes successives fins assolir l’etapa adulta o imaginal sense que això suposi passar per un estadi d’inactivitat (pupa) i sense deixar mai d’alimentar-se.

En el moment de néixer, la cria ja rep el nom de nimfa, la qual s’assembla força a l’adult però sense presentar encara ales ni òrgans sexuals. Normalment, les fases nimfals i l’adult no comparteixen aliment ni hàbitat, és a dir, ocupen nínxols ecològics totalment diferents; de fet, en moltes ocasions les nimfes són aquàtiques i, un cop assolida la maduresa, passen a viure a terra ferma (p.e. efímeres).

En aquest tipus de metamorfosi, les nimfes duen a terme diverses mudes de creixement gràcies a les quals es van formant les ales progressivament. Finalment, la nimfa realitza la darrera muda, després de la qual sorgeix l’organisme adult capaç de reproduir-se i amb les ales plenament formades.

Aquests insectes reben el nom d’exopterigots (del llatí exo-: “fora” + pteron = “ales”), ja que les ales es desenvolupen a la part exterior del cos de forma progressiva i visible.

Metamorfosi holometábola

És el tipus més radical de metamorfosi en els insectes i, probablement, el més conegut per tots nosaltres. Un dels exemples més típics és el dels lepidòpters (papallones i arnes), però també són holometàbols els coleòpters (escarabats), els himenòpters (abelles, vespes i formigues) i els dípters (mosques i mosquits).

En el procés de metamorfosi complexa, completa o holometàbola, els insectes neixen en forma de larva, una fase prematura de l’organisme en desenvolupament que s’allunya molt morfològicament i fisiològica de la fase adulta i que, com en el cas anterior, no comparteix hàbitat ni aliment amb els adults. Aquestes larves creixen, com les nimfes de la metamorfosi hemimetàbola, mitjançant mudes successives fins a assolir la mida suficient per fer la metamorfosi pròpiament dita, moment en què duen a terme la seva darrera muda.

En tenir lloc la darrera fase larvària, aquesta entra normalment en un estadi d’inactivitat, durant el qual deixa d’alimentar-se i roman immòbil; aquesta fase rep el nom d’estadi pupal (en el qual es forma la pupa, o crisàlide en el cas de les papallones). De vegades, en finalitzar aquesta fase els organismes ja comencen a assemblar-se força més a l’adult degut a les reorganitzacions estructurals que tenen lloc a nivell anatòmic i a l’aparició de nous òrgans i teixits.

Un cop finalitzat el procés de transformació, l’organisme es reactiva i adquireix definitivament la seva forma adulta sexualment madura i unes ales plenament formades.

Així com en els hemimetàbols l’aparició de les ales és un procés apreciable al llarg de tot el seu desenvolupament, en els holometàbols aquestes es formen a l’interior del cos i comencen a ésser visibles generalment al final de la fase de pupa. És per això que també reben el nom d’endopterigots (del llatí endo-= “dins” + pteron = “ales”).

Origen i funció de la metamorfosi en els insectes

Origen: el registre fòssil

Els insectes són, com ja vam comentar en articles anteriors, uns dels animals amb més èxit evolutiu. Entre un 40% i un 60% de totes les espècies d’insectes són holometàboles (metamorfosi completa), de manera que podem deduir que la holometabòlia és un fenomen que ha estat seleccionat positivament; de fet, els registres suggereixen que la holometabòlia sorgí únicament un cop, de manera que tots els insectes holometàbols provindrien del mateix ancestre.

Segons aquestes dades, els insectes sense ales o Apterygota primitius i els primers insectes alats eren ametàbols; posteriorment, durant el Carbonífer i el Pèrmic (300MA) tots els insectes amb ales o Pterygota ja presentaven un inici d’hemimetabòlia (metamorfosi parcial); per últim, els primers insectes considerats holometàbols aparegueren segurament durant el Pèrmic (280MA).

Quina podria ser la raó d’aquesta selecció positiva?

Si us enrecordeu, en apartat anteriors parlàvem sobre les diferents fonts d’alimentació i hàbitat de les fases juvenils i dels adults; el fet que en diferents fases d’un mateix cicle vital s’explotin recursos diferents evitaria la competició intraespecífica (competició pels recursos entre organismes d’una mateixa espècie). Aquest fet suposaria un avantatge enorme per tots aquests organismes, motiu pel qual el desenvolupament holometàbol, que es caracteritza per la successió de fases molt diferenciades, podria haver gaudit de major èxit que el desenvolupament hemimetàbol i, òbviament, que l’ametàbol o directe.

Així doncs, podem dir que el sentit funcional principal de la metamorfosi seria minimitzar la competència intraespecífica pels recursos. Però encara n’hi ha més: com més especialitzades siguin les diferents fases d’un insecte, major serà la probabilitat d’explotar més i millor els recursos. A les formes paràsites, per exemple, les diferències entre les diferents fases tendeixen a ser grans, doncs les difícils condicions a les que s’enfronten (p.e. condicions internes del cos de l’hostatger) requereixen d’una gran especialització en cada moment.

Per tant, així com l’aparició de les ales va promoure l’expansió i diversificació dels insectes arreu del món, la metamorfosi podria haver actuat com a motor diversificador, atès que augmenta la capacitat per explotar més i millor els recursos.

Irene Lobato Vila

REFERÈNCIES

  Apunts de l’assignatura “Ampliació de Zoologia” cursada al 2012 durant els estudis de Biologia Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Imatge de portada de Steve Greer Photography.